L’exposició Tresors de l’art taïno és el resultat d’un conveni de col·laboració firmat el 2005 entre Centro Cultural Eduardo León Jimenes i l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).esta coordinació interinstitucional ha produït abans les exposicions Reinvencions. Fotografia dominicana post dictadura, que es va mantindre oberta en el prestigiós museu valencià entre el 29 de setembre i el 15 de gener de 2006; El retrato en la colección de fotografía del IVAM (del 28 de febrer al 23 d’abril de 2006) i Crónicas de papel (del 28 de febrer al 15 d’abril de 2007), que van ocupar la Sala de Exposiciones Temporales María Asensio de León, en la institució cultural dominicana.

La mostra s’ha organitzat fonamentalment a partir de la col·lecció arqueològica del Centro León. Aborda allò taïno i les seues expressions no com un tot uniforme, sinó com una cultura mestissa que va integrar les aportacions de les tribus sud-americanes de l’ètnia arauac, provinents de la conca del riu Orinoco i altres regions continentals, així com dels habitants que les van precedir en l’arc antillà. Després de 1492, i sobre este complex mosaic cultural, es va formar la cultura caribenya tal com la reconeixem hui.

Tresors de l’art taïno oferix una perspectiva que partix del propi univers taïno per a donar compte dels valors assolits per les seues pràctiques artístiques i artesanals i, a través d’estes, mostrar una societat articulada que va produir un patrimoni perdurable, viu hui com un component indispensable de la cultura caribenya. Estos tresors són presentats en un vincle passat-present que permet una major comprensió del seu valor. Cada un dels àmbits que formen l’exposició desenrotlla tres dimensions fonamentals de sentit. La primera s’estructura gràcies a una selecció d’objectes creats pels taïnos i que són exemples representatius del seu exquisit art. La segona fa visibles diversos elements provinents de la cultura material i immaterial taïna que encara tenen una presència recognoscible al Carib de hui i inclús més enllà. La tercera crida l’atenció sobre algunes formes en què els actuals habitants de la regió representen o assumixen allò taïno com una part de les seues arrels d’identitat.

Per a aconseguir estos objectius, el discurs de Tresors de l’art taïno s’ha estructurat en cinc àmbits:

*  *  *

El primer àmbit, Guaiac, introduïx l’univers dels taïnos com a grup social i com a cultura. Pren el seu nom d’una espècie d’arbres proverbials per la seua duresa, com una manera d’assenyalar cap a la perdurabilitat d’una cultura capaç de transcendir l’extermini, derrotar l’oblit injustificat i celebrar la seua existència a través d’un patrimoni bell i durador. Este significat interpel·la el visitant a penes entra a la sala i es troba amb la imponent figura del Cemí de la Cohoba, una peça singular cedida en préstec per a esta exposició pel Museo Arqueológico de Altos de Chavón, i d’unes altres cinc peces emblemàtiques de la cultura taïna, exemples extraordinaris de les habilitats i els suports materials emprats pels taïnos per a realitzar el seu art: fang, os, petxina, pedra i fusta.

Complementa este àmbit un oportú material gràfic destinat a informar sobre els taïnos, la seua història, els seus moviments migratoris i la seua cultura, així com una obra d’art contemporani amb referències molt clares a la cultura taïna i peces d’artesanies neotaïnes creades per artistes i artesans dominicans de hui amb l’objectiu conscient de recuperar i celebrar la memòria taïna. Amb açò, este àmbit vol deixar clar que la contemplació dels meravellosos objectes desplegats en tota l’exposició suggerirà una connexió contínua amb el present.

* * *

Huracà, el segon àmbit, mostra l’intens i savi diàleg que els taïnos van mantindre amb el seu medi com a resultat del seu intent per penetrar en els secrets d’un entorn ple d’amenaces i potencialitats. Açò s’aconseguix a través d’un conjunt d’utensilis creats pels taïnos per a actuar sobre la natura o que la representen de diverses formes, i que en esta ocasió són exposats en companyia d’un audiovisual que recrea l’espai del manglar (important escenari d’habitabilitat per als taïnos) i els huracans, els dos en representació dels principis que equilibraven l’imaginari cultural taïno: la calma i el caos.

Les significacions i el simbolisme associats a la natura van ser la base per a la creació material i espiritual de la cultura taïna, la qual va arribar a acumular una enorme saviesa en este fonamental aspecte de la vida. Tan ampli i tan pertinent va ser este “eco-coneixement”, que va resultar decisiu perquè els restants grups humans (principalment els europeus i africans) aprengueren a viure en els territoris de l’actual Carib. No és casual que en l’espanyol contemporani de les Antilles, i encara més lluny, haja sobreviscut una gran quantitat de paraules taïnes relacionades amb la natura i el treball, algunes de les quals apareixen reproduïdes en les parets d’este àmbit i el següent.

* * *

El tercer àmbit està organitza al voltant dels objectes construïts pels taïnos amb el propòsit de produir béns per al seu consum i que, a pesar del seu caràcter utilitari, posseïxen un alt grau d’elaboració pel que fa al seu estil i disseny. Així, a este àmbit se li ha donat el nom de Conuco, paraula amb la qual els membres d’este grup social aborigen designaven l’àrea destinada als seus sembrats i que el discurs de l’exposició presenta per mitjà de dibuixos fets durant l’època colonial. Estos dibuixos són contrastats amb fotografies de treballs agrícoles en el camp dominicà durant el segle XX, com una manera de ressaltar la pervivència de les pràctiques productives taïnes en la vida del Carib.

Amb un propòsit semblant, l’àmbit inclou un cibucán, objecte que els actuals indígenes de l’Amazònia empren per a esprémer la iuca i elaborar el casabe tal com feien els taïnos. Els instruments utilitzats hui en la producció, consum i comercialització del casabe a la República Dominicana, així com imatges contemporànies d’aquells processos productius, fan evident la pervivència d’una de les manufactures més importants dins de l’univers dels taïnos. Els alts nivells actuals de consum del casabe per tota la República Dominicana i la quasi invariable manera de produir-lo constituïxen uns exemples concrets de la perdurabilitat de la cultura taïna.

* * *

Amb el nom de Cemíes i cohoba, el quart àmbit de l’exposició té el seu centre en els objectes creats pels taïnos tant per a les seues pràctiques rituals. Es tracta d’un art funcional que combina de manera magistral tecnologia, creativitat, credos religiosos i aspectes de la seua jerarquia social. Per a aconseguir una lectura raonada d’este art derivat de pràctiques animistes, la primera part de l’àmbit presenta una impressionant selecció de cemíes elaborats pels taïnos per a representar els seus déus, així com d’objectes en forma d’amulets destinats a buscar la protecció d’estes divinitats.

La segona part de l’àmbit intenta captar algunes de les pràctiques a través de les quals els taïnos van desenrotllar les seues creences. És el cas de la projecció d’imatges de petroglifs que els taïnos gravaven en les pedres que delimitaven les seues places cerimonials, així com la representació de diversos enterraments taïnos, amb l’objectiu de mostrar com sepultaven els seus difunts. El final d’este àmbit presenta el ritual de la cohoba i els seus objectes associats, amb els quals els cacics i behíques entraven en trànsit després d’haver aspirat pols al·lucinògenes i d’haver-se purgat a través d’un vòmit ritual. Este espai del misteri es complementa amb la projecció de pictografies que els taïnos realitzaven en les parets de les cavernes per a retre culte al seu panteó de divinitats.

* * *

El quint àmbit, denominat Batey i bohíos, està dedicat a la dinàmica social dels taïnos i la seua vida domèstica. Mostra gravats d’època dels habitatges taïnos, així com fotos de cases pageses dominicanes preses en el segle XX, en la comparació dels quals és possible apreciar l’ús de materials, formes i tècniques constructives heretades dels indígenes precolombins. Juntament a estes imatges es presenta una àmplia selecció d’objectes creats pels taïnos com a instrumental per a recolzar els seus actes de socialització, molts dels quals comportaven un fort sentit simbòlic que els convertia en representacions de poder i jerarquia social.

Una part d’este últim àmbit apareix cobert per una fotografia panoràmica que penja i que representa un sostre de canya tal com seria vist des de l’interior d’un caney. Amb la idea de reforçar la connexió entre estes pràctiques socials i tot l’imaginari que les acompanyava amb la vida domèstica de hui, l’àmbit conclou amb un conjunt d’objectes de cistelleria, terrisseria, etc., realitzats en l’actualitat per artesans dominicans que continuen utilitzant formes i tècniques taïnes en el seu treball. Així mateix, es presenta un altar propi de la religiositat popular dominicana actual on és possible apreciar, juntament a unes altres peces d’origen hispànic i africà, objectes rituals taïnos resemantitzats per les noves creences.

* * *

De les relacions amb la natura a la producció de béns de consum, i d’ací a les pràctiques rituals i la vida domèstica... El circuit que proposa Tresors de l’art taïno intenta fer un discurs que siga capaç no sols de donar rellevància als valors assolits per este art, sinó de mostrar també la delicada articulació que este grup humà va aconseguir entre les manifestacions de la seua vida social i les seues expressions creadores que han arribat fins a nosaltres contra vent i marea per a proposar-nos un diàleg amb el present.